El Molar. Un hospital a la Batalla de l’Ebre

En el cas del Molar s’ha desenvolupat una exposició sobre l’activitat de l’Hospital M2 de l’Exèrcit Popular que va estar radicat durant dos mesos (del 15 de setembre al 15 de novembre), durant la batalla de l’Ebre, en l’edifici de direcció de la mina Loussa, radicada en el municipi del Molar. La museïtzació de l’espai s’ha realitzat en els propis espais on va estar radicat l’hospital. La proposta destaca per la seva modernitat en tant que compta amb un rellevant programa audiovisual que s’ha desenvolupat, de manera singular, amb la col·laboració de grups de recreació històrica, i amb la participació d’alumnes del Màster de Gestió del Patrimoni i Museologia de la Universitat de Barcelona. La proposta audiovisual es conjunta amb unes escenografies rellevants que evidencien una aproximació realista al que era l’aspecte dels hospitals de l’Exèrcit Popular. Destaca també la proposta iconogràfica amb murals de neo-fotos executats mitjançant les tècniques del matte painting i a partir de fotografies generades amb grups de recreació històrica. Tanmateix, allò més rellevant es l’extraordinària col·lecció reunida i exposada de medicina i cirurgia de guerra, amb més de cinc-centes peces originals del període. La col·lecció reuneix les aportacions de la família Jara i de la família Mauri (soldat transfusionista de l’hospital).

Des d’un punt de vista conceptual el guió de l’exposició explica la problemàtica de la sanitat catalana i de l’Exèrcit Popular en el context de la guerra i el paper de l’Hospital del Molar en el context de la batalla de l’Ebre. Es dona rellevància a l’aportació del comandant de l’Hospital, el Dr. capità cirurgia Miquel Gras que amb 27 anys va dirigir amb eficàcia el centre i que va llegar les seves llibretes d’anotacions del dia a dia de les seves intervencions, replicades al centre, que esdevenen un document impressionant a l’entorn de la historia de la sanitat de guerra. L’exposició també presenta de manera preferent els avenços quant a transfusió de sang (amb documentació fins ara desconeguda dels arxius russos) i del sistema de cures oclusives desenvolupat i sistematitzat pel Dr. Trueta. Finalment l’exposició també ret homenatge al centenars de soldats i civils que van morir a l’hospital mentre aquest va estar en actiu a la localitat del Molar. En paral·lel la intervenció museogràfica també s’ha centrat en la recreació d’una aula del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada) atès que els espais ocupats per l’hospital en el 1938 van estar aprofitats anteriorment durant, el 1936 i el 1937, per una escola primària de la Generalitat. Al respecte s’ha recuperat l’espai de la pissarra original i la documentació dels alumnes que ha estat convenientment museïtzada en un context de rèplica d’una aula del període. Tot plegat es tracta d’una intervenció modèlica des del punt de vista museogràfic que conjunta la museïtzació d’un espai històric, modernitat, noves tecnologies i interdisciplinarietat en tant que es tracta un fet històric: la sanitat de l’Exèrcit Popular durant la Batalla de l’Ebre, però també hi ha una potent component vinculada a la història de la medecina a partir de la col·lecció de peces, artefactes i farmacopea del període. Destacar també que es tracta de la potenciació d’un espai de memòria rellevant, en una comarca, el priorat, que va estar molt marcada com a rereguarda de la batalla de l’Ebre, però que no disposava, fins ara, de cap espai museal de referència vinculat als fets. Amb aquesta instal·lació el Priorat s’incorpora al mapa de turisme cultural i de memòria vinculat a la Batalla de l’Ebre.

A continuació incloem l’audiovisual realitzat per al projecte. Es tracta d’una versió comprimida a baixa resolució per poder visualitzar-lo. Per protegir els drets d’exhibició, només és accessible amb contrasenya.